)
La Fira Valenciana de la Música Trovam celebrarà una festa demà dissabte 31 d’octubre a la sala La Bohemia de Castelló per a presentar la programació de la catorzena edició. Els protagonistes de la vetllada seran els grups Palmer i Las Víctimas Civiles, formacions que han participat en edicions anteriors d’este esdeveniment artístic i professional. Les entrades estan a la venda en la pàgina oficial del Trovam per 12 euros més despeses de gestió (https://trovam.com/).
S’ha de recordar que la Fira tindrà lloc entre el dijous 12 i el dissabte 14 de novembre a la capital de La Plana Alta. La programació artística inclou la presència de 48 cantants i bandes de diverses procedències i estils musicals. Així, la Fira acollirà l’estrena del nou espectacle de Pep Gimeno “Botifarra”, a més de les actuacions de Sandra Monfort amb el show Terra de Guapes, Perfecto Miserable, Romàntic Dimoni, Bernal i La Xica, entre d’altres. Així mateix, hi tocaran formacions estatals com Depresión Sonora, Repion, Cervatana, Rebrote, La Perra Blanco, Toundra i Brighton 64. D’altra banda, hi haurà taules de debat, xarrades i tallers en una intensa programació professional.
Talent valencià
Palmer és un col·lectiu musical transfolk encapçalat per la borrianenca Aina Monferrer. Ha publicat cinc referències -Psicopompa (2020), l’EP Fallanca (2021), Solatge (2022), Derelicte (2023) i Conxorxa (2024)- construïdes amb elements de tecno, punk, trap, folklore, lletres pop amb càrrega política i moltes ganes de ballar. El seu últim llançament a través del segell Poni de Troia els ha consolidat com a grup capdavanter de la nova escena del folk polític electrònic i tecnopop valencià. Enguany han llançat els singles “La moma xopà" amb Reina Mora, la banda sonora del curt No als poalets i el single "Xicotet feixista", una col·laboració, precisament, amb el grup que els acompanyarà demà a La Bohemia. A més, estan preparant disc nou mentre continuen de gira.
D’altra banda, Las Víctimas Civiles és un grup nascut de la trobada entre la poesia d’Héctor Arnau i la música de Pau Miquel Soler (Arthur Caravan). La formació posa en escena un punk-rock carnavalesc al servei d’un repertori on la cançó protesta degenera en lament bufonesc, tragicomèdia i apologia de l’hedonisme neoliberal. Després de més d’una dècada de trajectòria, els directes de la banda han derivat cap a un ritual que atrau un públic no precisament jove cap al verset faller, la performance i l’aquelarre. El seu segon disc, publicat la primavera passada, duu per títol Dulce exceso del progreso.
